Casa de nines

Carmen Jara

Con el paso de los años, cada vez estoy más convencida de que mi afición por todo tipo de manualidades es pura genética, como el "flamenco" que dicen se lleva en la sangre.
Desde pequeña crecí entre toda clase de labores de mis tías, el ganchillo de mi abuela, y por otra parte las maquetas de mi padre, gran aficionado a hacer barcos a pequeña escala, con solo ver la foto de una vieja revista...cómo me gustaba quitarle el "Imedio" para pegar recortes de papel...

Escrit extret del blog de la Carmen                         http://trasteandoarriba.blogspot.com.es/  

Quan vas començar amb les manualitats, qui te’n va ensenyar?

Vaig començar fa uns 10 anys. Al principi de manera autodidacta, després vaig anar a Dona al Dia per perfeccionar tècniques que havia vist en llibres. Des totes maneres és una cosa que sempre he vist perquè el meu pare ja en feia.

 Quines coses fas?

Pintar, decorar capses, joies, cosir... Quan tenia 8 o 9 anys ja feia els vestits de les nines, perquè quan era petita als estius anava a cosir a casa una modista que ensenyava les nenes petites. Quan van venir els fills vaig començar a fer-los algunes peces de roba  (de mudar i d’esport), però el que més m’agrada és fer-los roba de carnaval. Després de la roba vaig començar ja amb les manualitats.

Quantes hores hi dediques?

Hi dedico mínim una hora al dia, és com una teràpia per mí.

 Quant temps vas estar per fer aquesta casa?

Vaig començar el 2010 i no tinc pressa per acabar-la. Vaig començar a fer-la a Dona al Dia. Quan m’ho van proposar, al principi vaig dir que no, després vaig pensar que estava bé fer un cosa grossa que engloba moltes tècniques, material... diferents. El món de les miniatures és infinit.