dimecres, 1 de juny de 2016

Punt de creu

Imma Labrador

Quan vas començar  a fer punt de creu? Qui te’n va ensenyar?
Vaig començar fa 20 anys, me’n va ensenyar una tieta meva. Vaig començar perquè em vaig quedar a l’atur, encara no tenia el nen i les tardes d’hivern són molt llargues i m’hi vaig anar enganxant a estones, vaig començar fent un coixí. A casa meva el fil i l’agulla sempre ha estat present, la meva iaia cosia, les meves dues tietes també i a la meva mare li agradava brodar. La meva besàvia ja feia punt de creu, tinc un quadre fet per ella del 1903, és un abecedari.
D’on treus les plantilles?
A EEUU hi ha molta cultura del punt de creu, vaig descobrir una revista d’una editorial americana que feia un tipus de dibuix que m’agrada, tipus “country”, una coneguda que viu allà, me les aconsegueix i quan ve de visita aquí me les porta.
Quanta estona hi dediques?
Segons la temporada, a l’hivern més que a l’estiu. Un diumenge d'hivern la tarda m’hi puc passar 4 o 5 hores tranquil·lament, em relaxa tan que no trobo el moment de deixar-ho. He d’estar molt pendent del que faig, és “aquí i ara”, no pots pensar en altres coses, per mi és com una manera de meditar.
Fas altres manualitats?
No, en tinc prou amb això, però col·lecciono càntirs, en tinc molts i de molt curiosos.
Animo a tothom a que ho provi, perquè a part que és molt bonic, perquè et queda un record, et serveix d’evasió, és com una teràpia. 





 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada